Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de setmana d’agost,…
la Tallada
El poble de Tallada és situat a l’extrem meridional del terme de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193
Son Macià
Poble
Poble, d’hàbitat majoritàriament dispers, del municipi de Manacor (Mallorca), 7 km al SE de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada de NW-SE).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919 el 1930 esdevingué vicaria in capite , i el 1938, parròquia
Son Carrió
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), al SE del terme, al límit amb el municipi de Manacor.
Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent
l’Horta
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació