Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de setmana d’agost,…
la Tallada

El poble de Tallada és situat a l’extrem meridional del terme de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Jordi de ses Salines
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), prop del límit amb el de la ciutat d’Eivissa, vora l’aeroport.
Al voltant de l’església parroquial Sant Jordi, obra del s XIV, s’ha anat formant un nucli de població, en expansió La parròquia, erigida el 1785, pertanyia al quartó de ses Salines
Sant Guim de la Rabassa

Vista general del poble de Sant Guim de la Rabassa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra.
És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa La seva església depèn de la parròquia de Freixenet L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery
Sant Francesc de Formentera
Poble
Poble i cap del municipi de Formentera, al centre del sector occidental de l’illa.
Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina