Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Sant Joan d’Oló
Vista de Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), de caracter disseminat, a l’extrem occidental del terme de l’antic castell d’Oló.
La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana ,…
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló, Moianès.
Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el…
Sant Bartomeu d’Almisdrà
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al mig de l’horta, 7 km a l’E de la ciutat.
Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
Molins
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d’Oriola.
L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola
Viladecavalls de Calders
Església vella de Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble del municipi de Calders (Moianès), al SW del terme, aigua avall de la riera de la Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.
Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó 364 m alt de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial de SantPere de Viladecavalls , traslladada modernament vora la Colònia Jorba, únic nucli de població del terme
Urchillo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S de la ciutat, al límit entre l’horta i la zona muntanyosa.
El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat
Torremendo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S del terme, vora el de Sant Miquel de les Salines.
La seva església la Mare de Déu de Montserrat, dependent fins aleshores de la catedral d’Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786
la Torre de la Mata
Poble
Poble del municipi de Torrevella (Baix Segura), al N de la vila, que formà fins fa poc un enclavament dins el terme català de Guardamar (Baix Vinalopó), entre la mar i la llacuna de la Mata, que forma part de les salines de Torrevella
.
La parròquia el Roser fou creada el 1772 l’església s’enderrocà amb el terratrèmol del 1829
la Campaneta
Poble
Poble (21 m alt.) del municipi d’Oriola (Baix Segura) situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu, al llarg de la séquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952