Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Llorà
Vista de Llorà (Sant Martí de Llémena)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar, al sector oriental del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Era lloc reial
Sobrànigues
Poble
Poble del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al S del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona
les Serres
Poble
Poble disseminat (311 m alt.) del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al S del terme, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019
la Serra d’Almos
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al N del terme.
La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa, existent ja el 1699 fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62 La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa
Taialà
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, dins la zona d’expansió de la ciutat de Girona.
De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona
Sarrià de Dalt
Poble
Poble i antic centre del municipi de Sarrià de Ter (Gironès), situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja al s XIV El lloc formà part de la batllia forana de Girona
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
Vilanna
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005566.jpg)
Façana i campanar de l’església de Sant Mateu a Vilanna a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial
Campdorà
Poble
Poble del municipi de Girona, situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter (a la part interior del meandre que forma entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis).
A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica s XII, depengué, fins al començament del s XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974
Fellines
Poble
Poble del terme de Viladasens (Gironès), a l’W del cap del municipi.
L’església Sant Martí havia estat parroquial actualment és sufragània de la de Viladasens