Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Gargallà
Poble
Poble de població disseminada del municipi de Montmajor (Berguedà), al límit amb els de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al s X el lloc era possessió del monestir de Ripoll Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà
l’Espà
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat al vessant S del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial Sant Andreu és romànica Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga
Coforb
Poble
Poble del municipi de Capolat (Berguedà), a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb
, que dominen el Baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet
el Cint
Poble
Poble del municipi de l’Espunyola (Berguedà), al NW del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt.).
Pertangué al ducat de Cardona
la Guàrdia de Sagàs
Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gréixer
Llac artificial de Gréixer (Berguedà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer
—afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
el Guixaró
Poble
Poble i colònia tèxtil del municipi de Casserres de Berguedà, situat al S del terme, a la dreta del Llobregat.
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al s XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Margarida
Poble
Poble del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat 4 km a l’E de la vila.
Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes