Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
les Gunyoles
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de la Secuita (Tarragonès), al sector NW, al N del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del s XII Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus
el Guixaró
Poble
Poble i colònia tèxtil del municipi de Casserres de Berguedà, situat al S del terme, a la dreta del Llobregat.
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Monnars
Poble
Poble (23 m alt.) del municipi de Tarragona (Tarragonès), abans del de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa).
La seva església Sant Cosme i Sant Damià depenia de la de Tamarit Dins el seu terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol
Malanyeu
Sant Sadurní de Malanyeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (999 m alt.) del municipi de la Nou de Berguedà, situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu
, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant S, els cingles de Malanyeu
, contrafort W de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment depèn de la de la Nou
Maçaners
Vista general de Maçaners
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 263 m alt., als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes.
L’església de Sant Sadurní depèn de la de Saldes
Sorba
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.
L’església parroquial Santa Maria havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX En depèn l’església de Sant Jaume de Codony Formà part del vescomtat de Cardona
Tamarit
El castell i una part de les muralles de Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge
la Valldan
la Valldan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Berga (Berguedà), centrat en l’església parroquial de Sant Bartomeu, bé que el consell municipal es reunia a l’hostal del Bou, a mig camí entre l’església i la ciutat de Berga.
La primitiva parròquia del terme, de la qual era sufragània Sant Bartomeu de la Valldan, és la de Sant Pere de Madrona, que es conserva al vessant de la serra de Queralt