Resultats de la cerca

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

De la seva església parroquial Sant Miquel depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar Noguera

Fou municipi fins a mitjan segle XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases

L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges

És emplaçat a 815 m d’altitud, sobre el coll d’Albarca 774 m alt, unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades A l’època musulmana hi havia hagut un castell la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII Al llarg del segle XX patí un important procés de despoblament, i passà dels 205 h el 1900 als 3, el 1982

Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir