Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
la Cirera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera
.
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
Santa Perpètua de Gaià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua
, esglaonat al vessant d’un grop calcari que obliga el riu a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del s X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà s XVII i als marquesos d’Aitona s XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de municipi, al qual també donà…
la Sala de Comalats
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà).
El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell en resta una torre quadrada de tres pisos és de mitjan s XII L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc, que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització hi tingué castlans fins el 1443 L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès passà després a la de Passanant L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973
Prenafeta
joan ggk (CC BY 2.0)
Poble
Poble (469 m alt.), del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt.), límit amb l’Alt Camp.
Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia,…