Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Pujals dels Cavallers
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S de Pujals dels Pagesos
.
L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial
Santa Llogaia del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), de caràcter disseminat, dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l’esquerra del Terri.
L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls A mitjan s XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n'esdevingué cap fins el 1976, que fou unit a Cornellà
Ravós del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri.
És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat
Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al s XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià, fou possessió…
Galliners
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al NW del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, obra del s XIV, depèn de la de Parets d’Empordà Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls
Corts
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S del pla de Banyoles.
La seva parròquia Sant Julià és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona l’actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit posteriorment li fou sobreposada una volta ogival En depèn l’església de Sant Andreu de Mata
Brió
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà.
És esmentat ja al s X
Borgonyà
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
Centenys
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), a 255 m d’alt, al NE del pla de Banyoles.
És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI