Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
la Mota
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), situat a la part W del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada
Mata
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector oriental del municipi, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles, que, a partir del límit amb aquest municipi, forma el raval del Carrer de Mata
.
La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà
Malpartit
Poble
Poble i enclavament (16,34 km2) del municipi de Torrefarrera (Segrià), situat al NW del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.
L’església parroquial la Trinitat depèn de la de Vilanova d’Alpicat
Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Merlant
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector nord-oest del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres
Orfes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), a la dreta del Fluvià, al sector N del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155 l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic
Ollers
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), de poblament disseminat, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector nord del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn la de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada
les Olives de Sant Esteve de Guialbes
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de la Farga, al S de Sant Esteve de Guialbes.
El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII
Sucs
Poble
Poble del municipi de Lleida (Segrià), al NW del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà