Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Terradelles
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop de la riera de Cinyana, al S del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona
Sords
Poble
Poble disseminat del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà
Setla de Nunyes
Poble
Poble del municipi de Muro del Comtat (Comtat), al N de la vila, a l’esquerra del riu d’Agres.
De la seva església parroquial Sant Joaquim depenia el terme de Turballos Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609
Sant Vicenç de Camós
Poble
Poble i cap del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situat a 226 m alt. a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
Sant Marçal de Quarantella
Poble
Poble del terme de Vilademuls (Pla de l’Estany), al SW del cap del municipi.
L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls
Sant Esteve de Guialbes
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al sector central del terme, al S de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes
Sant Andreu del Terri
Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al SE del terme, a la dreta del Terri.
És situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu s XIII, d’origen romànic, amb absis i campanar gòtics, sufragània de la de Ravós d’Empordà Fou possessió del monestir d’Amer Fou lloc reial Fou municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri amb l’antic castell de Ravós, deSanta Llogaia del Terri i la caseria dePrades del Terri
Santa Maria de Camós
Poble
Poble del municipi de Camós (Pla de l’Estany), al S de Sant Vicenç de Camós.
L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç
Santa Llogaia del Terri
Santa Llogaia del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), de caràcter disseminat, dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri, situat a l’esquerra del Terri.
L’església parroquial és dedicada a santa Llogaia El seu terme formà part de la baronia de Vilademuls A mitjan s XIX era municipi independent, que fou unit al de Sant Andreu del Terri i n'esdevingué cap fins el 1976, que fou unit a Cornellà