Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Margarida
Poble
Poble del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat 4 km a l’E de la vila.
Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes
San Vicente de Piedrahita
Poble
Poble del municipi de Cortes d’Arenós (Alt Millars), al S del terme, al coll de Piedrahita, a l’interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa.
La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX
la Torre de Cerdà
Poble
Poble del municipi de Canals (Costera), al N de la vila, vora Cerdà.
Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals
el Tormo de Cirat
Poble
Poble (418 m alt.) del municipi de Cirat (Alt Millars), a l’E de la vila, al N del Millars.
L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs
Campos d’Arenós
Campos d’Arenós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montanejos (Alt Millars), emplaçat a la dreta del riu.
Pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d’Arenós, del qual s’independitzà el 1842 L’església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins el 1841 l’edifici actual fou bastit en 1785-1811 Fou municipi fins el 1974, en què hom l’annexà a Montanejos, juntament amb el llogaret d’El Romeral
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883