Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Artesa d’Onda
Poble
Poble del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda; artesans
).
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 el 1602 era habitada per 38 famílies morisques La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales
Veo
Poble
Poble (veolins) del municipi de l’Alcúdia de Veo (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 548 m d’alt, per on passa el camí vers Aín).
La seva església parroquial Santa Maria depèn de l’Alcúdia Antic lloc de moriscs tenia 41 focs el 1602, es despoblà amb l’expulsió del 1609
Xinquer
Poble
Poble del municipi de l’Alcúdia de Veo (Plana Baixa), al vessant oriental de la serra d’Espadà, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer
.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo
Santa Creu de Joglars
L’església de Santa Creu de Joglars, al municipi d’Olost
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, format per dos nuclis dispersos.
Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h
la Torre d’Oristà
La Torre d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi d’Oristà (Lluçanès), situat al NW del terme, prop del castell de Tornamira.
Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs