Resultats de la cerca

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000

És esmentat ja el 844 La parròquia Santa Maria fou sufragània de la de la Bisbal des del 904 Formà municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’ Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras

L’església de Sant Mateu és sufragània de la de Vilopriu Hi ha un edifici fortificat del s XV El lloc formà part del terme del castell i després de la batllia reial de Verges

L’església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada

L’antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona

L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta

L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà Depengué de la baronia de Cruïlles

Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939