Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
la Miana
L’església de Sant Miquel i, a l’esquerra, les restes del castell de Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Palera
Poble
Poble de poblament disseminat, del municipi de Beuda (Garrotxa), a la vora del torrent de Palera (afluent per la dreta de la riera de Capellada).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera , romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera , que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera
Ossinyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, aigua avall del Mor.
Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú
Oix
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de…
Malanyeu
Sant Sadurní de Malanyeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (999 m alt.) del municipi de la Nou de Berguedà, situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu
, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant S, els cingles de Malanyeu
, contrafort W de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment depèn de la de la Nou
Maçaners
Vista general de Maçaners
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 263 m alt., als vessants septentrionals dels cingles de Costafreda, al vessant dret de la vall de Saldes.
L’església de Sant Sadurní depèn de la de Saldes
Lligordà
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), situat al sector sud del terme.
L’església parroquial Sant Pere, romànica s XII, d’una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts Pertangué al vescomtat de Bas El 1698 era lloc reial
Sorba
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.
L’església parroquial Santa Maria havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX En depèn l’església de Sant Jaume de Codony Formà part del vescomtat de Cardona
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge
Segueró
Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró
(afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró