Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú té per sufragània la de Ventajol Gironès Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut

Situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà 1 252 m alt, contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà , que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cella benedictina passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró

És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969    En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…

És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort

L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà

Conserva l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del segle XV Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya