Resultats de la cerca

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera , romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera , que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera

L’església parroquial Sant Pere, romànica s XII, d’una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts Pertangué al vescomtat de Bas El 1698 era lloc reial

Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa

L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de…

Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…