Resultats de la cerca

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000

L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica Formava municipi independent a mitjan s XIX El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches , entre liberals i carlins, batalla que guanyà el brigadier Manuel Pavía y de Lacy, que fou recompensat amb el marquesat de Novaliches

La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques

L’església Santa Bàrbara depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró

És centrat per l’església parroquial de Santa Maria de Palera , romànica, d’una sola nau, sufragània de la de Lligordà prop seu hi ha l’església de Sant Domènec de Palera , que pertanyia a l’antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera

L’església parroquial Sant Pere, romànica s XII, d’una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts Pertangué al vescomtat de Bas El 1698 era lloc reial

Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa