Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Escós
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa.
La vall també comprèn el poble de Mencui L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
Esclanyà

L’església de l’Esclanyà al Baix Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Begur (Baix Empordà), al S del terme.
L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà Depengué de la baronia de Cruïlles
les Escaules
Poble
Poble del municipi de Boadella d’Empordà (Alt Empordà), situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.
L’església parroquial, dedicada a sant Martí, és esmentada el 1002 l’actual edifici és romànic segle XII Prop seu hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval castell de les Escaules que defensava aquest sector de la vall Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella , hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules Sant Martí de les Escaules , benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops El 1980, en unes excavacions fetes prop…
Escàs
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1 343 m alt, damunt el poble.
S'ha convertit, en part, en lloc d’estiueig
Escàs
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti.
Pertangué al vescomtat de Castellbò i a l’antic terme de Surp
Escart
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló
Escané
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a la vall de Castanesa, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
La seva parròquia Sant Llop depengué fins el 1956 del bisbe d’Urgell
Escaló

Torre d’Escaló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal
les Escaldes
Poble
Poble (1 053 m alt) d’Andorra de la parròquia de les Escaldes i Engordany, que actualment forma una única aglomeració urbana amb els nuclis d’Andorra la Vella i d’Engordany.
És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…