Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Ceuró
Església parroquial de Sant Julià, a Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
Cerler
Poble
Poble del municipi de Benasc (Ribagorça), el més alt de la vall de Benasc (1 530 m alt).
És al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler 2 406 m alt El 1971 fou inaugurada l' estació d’esquí de Cerler , amb una superfície de 2 400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista
Cereja
Poble
Poble del municipi de Llívia (Baixa Cerdanya), al NW de la vila, al vessant dels darrers contraforts del Carlit.
L’església parroquial és dedicada a sant Josep
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de…
Cerbi
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig, dins l’antic terme d’Unarre.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839
Centenys
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), a 255 m d’alt, al NE del pla de Banyoles.
És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI
Cellers
Poble
Poble del municipi de Torà (Solsonès), a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès
Cellers
Sellés (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), a la vora occidental del pantà de Terradets.
Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Cellers Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur
Cavallera
Vista panoràmica de Cavallera (Camprodon, Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Freixenet de Camprodon (Ripollès), en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera , a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera .
L’església parroquial Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 839 fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell
Cavallera
Poble
Poble del municipi de Santa Liestra i Sant Quiles, en un altiplà, a la dreta de l’Éssera, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.