Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Ribelles
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a l’antic terme de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947 és un petit edifici, romànic s XI, citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix
Reixac
Vista de Sant Fost de Campsentelles (Martorelles), des de Sant Pere de Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de SantPere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels…
els Reguers
Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló
Reguard
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), enlairat a 812 m alt. a l’esquerra del Flamisell, al S de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada Havia estat possessió dels comtes de Pallars
la Règola
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’E de la vila.
El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola
Ravós del Terri
Ravós del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri.
És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat
Rauric
El petit nucli de Rauric, envoltat el turó on s’aixeca el castell, poble agregat al municipi de Llorac (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric , on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
Raset
Vista parcial de Raset, a Cervià de Ter (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Cervià de Ter (Gironès), al NE del cap del municipi.
El lloc ja és esmentat al s XI l’església és dedicada a sant Cristòfor
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita .
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat al SW del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València.
La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix