Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Hostafrancs
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la dreta del Sió, al sector N del terme.
De l’església parroquial Sant Bartomeu depenen les de l’Aranyó i Muller Pertangué al capítol d’Urgell Formava part de l’antic terme de l’Aranyó
Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
la Móra Comdal
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal
, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església Santa Eugènia depèn de la parròquia de les Anoves Era de la senyoria del capítol d’Urgell Al segle XIX formà el municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Cavallera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Freixenet de Camprodon (Ripollès), en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera
, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera
.
L’església parroquial Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 839 fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell
les Llacunes
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó.
L’església parroquial esmentada ja el 839 és dedicada a sant Martí El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte d’Urgell Guillem Fou possessió dels vescomtes de Vilamur
Torrefeta
Poble
Poble i cap del municipi de Torrefeta i Florejacs, Segarra (torredans; 475m alt).
És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell
Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…
Sant Romà de Tavèrnoles
Poble
Antic poble en runes del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al S del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el Romadriu.
La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831
Gra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d’Urgell El 12 de juny de 1837, durant la primera guerra Carlina, hi tingué lloc l’anomenada batalla de Gra , en la qual les forces cristines del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó
Béixec
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, a 1 310 m d’altitud, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer.
Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina