Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
En
Poble
Poble (935 m alt) del municipi de Nyer (Conflent), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d' Eixalada Conserva l’església romànica de sant Just i sant Pastor la imatge de la Mare de Déu s XIII i el Sant Crist s XVIII són a Nyer
les Llagunes
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), vora la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu de Cantó.
Son Carrió
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), al SE del terme, al límit amb el municipi de Manacor.
Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent
el Perelló
Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
els Reguers
Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló
Erts
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1 340 m alt, a la confluència del riu de Pal amb el d’Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d’Ordino, com a riera d’Erts
.
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Pal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1 551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts), dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades.
Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l' estació d’esquí de Pal 3 teleselles i 11 telesquís, situada al bosc de Pal
Ransol
Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Sant Martí d’Aravó
Poble
Poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora el riu d’Aravó, al límit amb el terme de Puigcerdà.