Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Benipeixcar
Poble
Poble (benipeixcatins), incorporat el 1962 al municipi de Gandia (Safor), del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà
Benimaurell
Poble
Poble del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a 530 m d’altitud a la dreta i damunt del barranc de l’Infern.
Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià
Benimàmet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), al camí entre la ciutat i Paterna, prop d’aquesta vila, al límit de l’horta, a tocar del ferrocarril de via estreta de València a Llíria, del qual hi ha baixador.
Una part del nucli urbà pertany al terme de Burjassot Hi ha encara dins el terme un barri d’habitacions troglodítiques les Coves de Benimàmet Era un lloc mixt de cristians vells i de moriscs que pertangué als Codinats des de la conquesta cristiana, i als la Cavalleria des del 1453 A la fi del s XVI o al començament del XVII la senyoria passà al monestir de Sant Miquel dels Reis, que la detingué fins al s XIX Fou municipi independent fins el 1882 La parròquia Sant Vicent fou segregada de Burjassot el 1536 El palau senyorial fou construït al començament del s XIV Dins el terme hi ha l’ermita…
Benimaclet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), actualment raval de la ciutat, al camí d’Alboraia.
L’església parroquial Santa Maria depenia de la de Sant Esteve de València dins el terme hi ha el santuari marià de Vera Formà un municipi, que restà independent fins el 1882
Benifonts
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a 1 194 m d’altitud, a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, a la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Formava un municipi amb Herbera L’església depèn de la parròquia de Noals
Beniferri
Poble
Poble del municipi de València, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat.
El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808
Benifaraig
Poble
Poble del municipi de València, en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple 1251 L’església de Santa Maria Magdalena és del s XVII Fou annexat a València el 1900
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
Benissivà
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí
Benés

Benés (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la dreta del riu de Manyanet.
Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els llogarets de Buira…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina