Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Burg
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al centre de la coma de Burg
, a la dreta del barranc de Burg.
En direcció al coll de Màniga, a 1 550 m d’altitud, hi ha les bordes de Burg
Gurp
Poble
Poble (917 m alt.) d’hàbitat dispers del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al N del nucli antic hi ha el raval de Gurp.
Pertangué a la baronia de Claret Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp
Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Alós d’Isil
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars.
És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany…
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…
Arró
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (930 m alt.) del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Begós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II