Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Ix
Poble
Poble i antic cap de municipi de la Guingueta d'Ix, a 1 154 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.
Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del segle XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del segle XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí
Mosoll
Església de Santa Maria de Mosoll
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Das (Baixa Cerdanya), situat a 1 165 m alt., damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859
la Gornal
La Gornal
Kippelboy (CC BY-NC 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al NW del terme.
L’església parroquial, Sant Pere, és d’origen romànic
la Mota
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), situat a la part W del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada
Castellar
Vista de l’església i del castell de Castellar (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen…
Caulès de Vidreres
El mas de Can Caulès
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vidreres (Selva), al vessant N del puig Ventós, al sector oriental del terme.
L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Susanna Pertanyia al comtat de Cabrera
Farena
Aspecte del poble de Farena
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Mont-ral (Alt Camp), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic segle XII, és la de l’antic castell
el Pujol de Planès
Exterior de l’església de Sant Esteve del Pujol de Planès
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Montmajor (Berguedà), al N del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial Sant Esteve, notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar
Terrassola del Penedès
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment
Malanyeu
Sant Sadurní de Malanyeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (999 m alt.) del municipi de la Nou de Berguedà, situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu
, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant S, els cingles de Malanyeu
, contrafort W de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment depèn de la de la Nou