Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Santa Càndia
El poble de Santa Càndia, amb l’església gòtica de Santa Càndia a la dreta, és l’actual cap administratiu del municipi d’Orpí
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
la Campaneta
Poble
Poble (21 m alt.) del municipi d’Oriola (Baix Segura) situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu, al llarg de la séquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952
Vergós de Cervera
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta de Vergós).
La seva església parroquial Sant Salvador és esmentada ja l’any 1131 l’actual edifici és del s XVI
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1.306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del segle XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
la Cirera
Panoràmica de la Cirera, agregat a Llorac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a 750 m d’altitud, damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera .
L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja
s’Horta
Poble
Poble del municipi de Felanitx (Mallorca), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (103 m alt.).
L’oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935 l’església actual és de la segona meitat del s XIX
Sant Genís de Palafolls
Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de…
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Sant Just d’Ardèvol
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al N del municipi.
L’església de Sant Just, existent ja al segle XII, fou reconstruïda al segle XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol