Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Talló
L’església de Santa Maria, a Talló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (juntament amb Vilella; 1 060 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al S de la vila, al pla de Talló , àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló ,…
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
la Llena
Casa de la Llena a Lladurs (Solsonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), situat al sector E del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial Sant Serni és prop de les restes de l’antic castell de la Llena , adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard
Vilajoan
Castell de Vilajoan, a Garrigàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a la dreta del Fluvià.
L’antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d’Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó El lloc formà part de la batllia de Siurana
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al segle XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
Llorona
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), al vessant S de la serra de Llorona (840 m), contrafort SE del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica s XV és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona En depenen les de Corsavell i de Bassegoda
els Vilars
Poble
Poble del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran Formà part de la batllia de Figueres
Vilacolum
Rectoria de Vilacolum (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (vilacolomencs) del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), situat uns 2 km a llevant del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix).
L’església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat al segle XVII El sòl és ric en fòssils
Sant Sadurní de Collsabadell
Església de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX.
Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars
Vilanova de la Muga
Vilanova de la Muga
© Fototeca.cat
Poble
Poble (vilanovins; 15 m alt.) del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, també, els pobles del Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera