Resultats de la cerca

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1 102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al s XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà

La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell Fou municipi independent fins el 1972 Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

Pertanyia al monestir de Lavaix la parròquia Santa Maria depenia de la d’Alsamora

Pertangué a la baronia de Claret El municipi de Gurp de la Conca, també conegut com Sant Andreu de Gurp, fou independent fins el 1970, quan passà a denominar-se Gurp L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp L’església parroquial de Sant Serni depèn de la de Santa Engràcia i al N del nucli antic hi ha el raval de Gurp

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de Conques, de qui…

El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats

És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars