Resultats de la cerca

L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent El lloc és esmentat ja el 882 Formà part del comtat d’Empúries

De l’església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacalç

Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII

L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta

El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera

Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial

El nucli primitiu és anomenat l' Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l' Albà Nou o de Baix

El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació