Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Alcossebre

Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Fetges
Poble
Poble del municipi de Sautó (Conflent), a la dreta de la Tet, davant Montlluís.
L’església parroquial de Sant Maurici depenia de la de Sautó El lloc és esmentat ja el 961
Tragó de Segre
Poble
Poble del municipi de Peramola (Alt Urgell), a la dreta del Segre, davant d’Oliana.
De la seva església parroquial Santa Llúcia, allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga Les terres d’horta a la riba del Segre resten afectades per l’embassament del pantà de Rialb iniciat el 1999
Vilargell
Poble
Poble del municipi de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir), a la dreta del Tec, davant aquest darres poble.
El 1516 tenia 6 focs
Fígols d’Organyà

Fígols d’Organyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà, situat a l’esquerra del Segre, a 602 m d’altitud, davant per davant d’Organyà, a l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre.
El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…
Sant Martí de Barcedana

Vista general de Sant Martí de Bercerana (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (746 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué
Pujals dels Cavallers

Façana de la Torre a Pujals dels Cavallers (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S de Pujals dels Pagesos
.
L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial
Vespella
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), de població en gran part disseminada, situat en una vall entre el serrat de l’Oro (686 m) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica
Pujarnol

Dolmen de les Closes, a Pujarnol
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat a 432 m alt., a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors.
L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE
Sossís

L’agregat de Soassís, a l’antic terme de Claverol (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia