Resultats de la cerca

Situat a 290 m alt, a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 m alt, vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai L’església parroquial és dedicada a santa Maria

De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur

L’església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137

El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages A partir dels anys cinquanta hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metallúrgic i de materials de construcció

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 Als afores del nucli antic hi ha la capella sense culte de la Mare de Déu de la Pietat El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme…

La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens…

De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros