Resultats de la cerca

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX

La seva església Sant Romà forma part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols

L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris

Existia ja el 1019 La població és coneguda també per les Esposes L’antiga església és situada més al N de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola

Existia ja el 858 quan fou cedit al monestir de Ridaura El 964 el bisbe de Girona Arnulf consagrà una nova església parroquial, que a vegades és dita Sant Pere de Bianya, que fou reedificada més d’una vegada en temps posteriors En la seva demarcació residia l’antiga família dels Bianya, a l’indret de l’actual torre de Sant Pere

Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca

És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom

La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny

Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent tenia aleshores 280 h