Resultats de la cerca

És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari…

Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Formava part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc

Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat

L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui El lloc havia format part del marquesat de Pallars Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs

La seva església parroquial és dedicada a Sant Marçal Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a Soriguera dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’ Arboló i el despoblat de Tolzó

D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet

Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet

Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del s XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia vall de Benasc Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Ovís, Santa Eulàlia, i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta