Resultats de la cerca

L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla

L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà

L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del s X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà s XVII i als marquesos d’Aitona s XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…

L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia fou…

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre…

La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del poudeglaçde Canyamars © Alberto…

El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la…

Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…