Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Palol de Vila-sacra
Poble
Poble del municipi de Figueres (Alt Empordà), de poblament disseminat, a la riba esquerra del Manol, aigua avall de Vilatenim.
Eclesiàsticament, depèn de Vila-sacra
la Maçana
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sector meridional de l’antic terme.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga
els Torts
Poble
Poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), centrat per l’església de Sant Julià, als vessants meridionals del coll de Panissars.
Havia depès eclesiàsticament d’Agullana i després de la Jonquera
Sant Bartomeu d’Almisdrà
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al mig de l’horta, 7 km a l’E de la ciutat.
Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
Mira-rosa
Poble
Poble del municipi dels Poblets (Marina Alta).
És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
Santa Eulàlia de Puig-oriol
Vista general del poble de Sant Eulàlia de Puig-oriol
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Lluçà (Osona).
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits
Marzà
Marzà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Pedret i Marzà (Alt Empordà), situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.
El lloc és esmentat ja el 1060 El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes