Resultats de la cerca

L’església de Sant Joan depenia de la de Perves Alta Ribagorça

De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles

És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies

És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano Al s XIX formà el municipi de Saurí i Menauri De l’església parroquial Sant Víctor depèn l’antic terme de Menauri En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cella o monestir de Saurí , que l’any 979 ja era regit per un prevere Hom en desconeix l’origen i la filiació

L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu o de Santa Maria , romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí , als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirc , on per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria…

És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969    En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’…

Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànics Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales ecclesiarum de Betlano ,…

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…