Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
el Mas de Bondia

Vista general del poble del Mas del Bondia, al municipi de Montornès de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montornès de Segarra (Segarra), situat uns 3 km a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena
la Guàrdia Lada

Vista general del castell de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra, situat a l’E del cap del municipi, al peu d’un turó (780 m alt.) coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany
Belltall
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat a 772 m d’altitud, a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del s XIII 1278-97 L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere
les Ventoses
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), situat en un coster, a la dreta del Sió.
La seva església Sant Pere depèn de la parròquia de Pradell de Sió El castell de Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya
Glorieta

Vista de la torre del Castell de Glorieta
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat al S del cap del municipi, a la banda oriental de la vall del Torrent, que rep el nom de Boixerons tot just deixa la població.
De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga
Cabestany

Façana principal de l'església de Sant Salvador de Cabestany
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada
Siscar
Poble
Poble (591 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), dins l’antic terme de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’E del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris
Segura
Poble
Poble del municipi de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), de caràcter disseminat, a l’W del terme, aturonat, entre el torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa
Montbrió de la Marca

Montbrió de la Marca
© Fototeca.cat
Poble
Poble (626 m alt.) del municipi de Sarral (Conca de Barberà), situat al vessant d’un turó.
L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió , esmentat ja el 1075 El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull
Palau de Noguera
Poble
Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig