Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Casterner de les Olles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 878 m damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.
La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats
Aidí
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la serra d’Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
A l’altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, es troba l’antic hostal d’Aidí
Gargallà
Poble
Poble de població disseminada del municipi de Montmajor (Berguedà), al límit amb els de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà
Cardet
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.
La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix
Hortsavinyà
Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya
Vacamorta
Poble
Poble (921 m alt) de l'antic municipi Merli, des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
Santa Creu d’Horta
Santa Creu d’Horta
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Osor (Selva), a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933 L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume Sant Jaume de Santa Creu d’Horta Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc castanyes, sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu
Sant Miquel de Cladells
Sant Miquel de Cladells
Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a la dreta de la riera de Vallors.
L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic segle XII, amb un massís campanar, més tardà, al seu costat hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies Fou municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells
l’Abella
L’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), situat a 722 m, sota els cingles del pla de la Garga, a la vora dreta de la riera del Congost, que la separa del poble d’Aiguafreda, amb el qual forma conurbació.
Originàriament fou una masia, de la parròquia de Valldaneu, que havia pertangut fins al 1376 al monestir de Santa Maria de l’Estany, i al costat de la qual es trobaven ja al s XVI uns molins drapers i fariners i un hostal L’estació del ferrocarril, una modesta industrialització i la transformació, sota la influència d’Aiguafreda, en lloc d’estiueig ha produït l’actual desenvolupament