Resultats de la cerca

L’església de Sant Just, existent ja al segle XII, fou reconstruïda al segle XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…

De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol

Dins el seu terme hi hagué el monestir d' Eixalada Conserva l’església romànica de sant Just i sant Pastor la imatge de la Mare de Déu s XIII i el Sant Crist s XVIII són a Nyer

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

És situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu

L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià

És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema

A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…