Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jou
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou
.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a laGuinguetad’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós
.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç
Escaló

Torre d’Escaló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal
Escart
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló
Burgo
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a 1 240 m d’altitud, en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Campirme.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839 La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre
Escalarre
Poble
Poble (993 m alt.) del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, on el riu forma el pantà de la Torrassa i prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial Sant Martí és romànica en depenia el monestir d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre fins el 1971
Dorve
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, al vessant W del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu Formà part del terme de Jou
Gavàs

Antiga casa pallaresa amb la tradicional balconada de fusta tornejada a Gavàs (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a 1 380 m d’altitud, al NE del poble d’Unarre.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
Llavorre
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, enlairat a 1 300 m, en una vall lateral de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava ajuntament a mitjan s XIX
Cerbi
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig, dins l’antic terme d’Unarre.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839