Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Vinyoles d’Orís

Vinyoles d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (562 m alt.) del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units El nucli primitiu és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la…
Sant Miquel d’Ordeig
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver.
La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638
Centenys
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), a 255 m d’alt, al NE del pla de Banyoles.
És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI
Ardèvol

Torre d’Ardèvol
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a 728 m d’altitud, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany , casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol
Canadal

El castell de Canadal (la Jonquera, Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al SW de la vila.
De masies disperses, era centrat per l’església i el castell, en un planell enlairat El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí L’església és dedicada a santa Cristina Al SE hi ha els estanys de Canadal , on neix el Merdançà
Sant Romà d’Abella
Sant Romà d’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.
Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà Fou municipi independent fins el 1970 Prop hi ha el jaciment paleontològic del Molí del Baró
Matamargó

Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó
(nom que pren al curs alt la riera de Salo
, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial Sant Pere depenia, al s XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
Usall

Església parroquial de Sant Cristòfol, a Usall
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector septentrional del terme, al N del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a ponent de l’estany d’Espolla.
Centra la població l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica segle XI, molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII
Vespella
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), de població en gran part disseminada, situat en una vall entre el serrat de l’Oro (686 m) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m).
La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica
Samalús

Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús
, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres