Resultats de la cerca

Es situa prop del torrent de Biure que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desemboca al Gaià, per la dreta, a Pontils, sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure , esmentat ja el 1151, actualment restaurat La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al s IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al s XVII era lloc reial

El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret

És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou una primitiva…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…