Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Cortscastell
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
És al sud-oest del pla de Corts L’església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès
Picamoixons
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa
Creixell

El poble de Creixell, prop de la riera d’Alguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borrassà (Alt Empordà), al SE del centre del municipi, a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
L’església actual construïda el 1779 és santuari de la Mare de Déu de Creixell , imatge d’alabastre policromat del segle XV No hi ha restes ni de la capella anterior ni de la força o castell de Creixell el castell era com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós el 1392 els Sagarriga que ja havien comprat Pontós el 1381 adquiriren del rei Creixell i Borrassà Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell,…
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
Sant Martí d’Aravó
Poble
Poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora el riu d’Aravó, al límit amb el terme de Puigcerdà.
Palau de Noguera
Poble
Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
Anya
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), és situat a la riba dreta del Segre, a l’altra banda del qual hi ha el poble de Collfred (359 m alt.).
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció Pertangué a Sant Pere d’Ager Fins l’any 1966 fou municipi independent
Benés

Benés (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la dreta del riu de Manyanet.
Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina