Resultats de la cerca

És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del…

Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al segle XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de…

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues…

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, actualment en estat d’abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d’Arles, consagrada el 957 Depengué, des del s XII, del monestir de Lledó

Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…

Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló

L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs