Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Sant Julià Sassorba
Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià (afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Fitor
Dolmen dels Tres Peus a Fitor (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
Belltall
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat a 772 m d’altitud, a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del s XIII 1278-97 L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere
Ollers
Poble
Poble del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà), a la dreta del riu de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.
La seva església parroquial Santa Maria depèn de la de Barberà El lloc és esmentat ja al s XI El castell d’Ollers , esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers
Sant Pere Sacarrera
Vista parcial del poble de Sant Pere Sacarrera, al terme de Mediona
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Mediona (Alt Penedès), situat prop de la unió de les carreteres de la Llacuna i Mediona amb la d’Igualada a Vilafranca del Penedès.
La població es formà entorn a l’antiga capella de SantPere 1298, considerada filial de Mediona Entre l’antic nucli i la font del Bosc es construïren pels volts del 1925 moltes torres i casetes d’estiueig
Cerbi
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig, dins l’antic terme d’Unarre.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839
Fortianell
Poble
Poble del terme de Fortià (Alt Empordà), a l’W del cap del municipi.
El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la Diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà
Artesa d’Onda
Poble
Poble del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda; artesans
).
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 el 1602 era habitada per 38 famílies morisques La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales
Miraflor
Poble
Poble (binaflorins; 16 m alt.) del municipi dels Poblets (Marina Alta), situat a la dreta del riu de Girona.
L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs