Resultats de la cerca

Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany , casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol

L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla

Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs

Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions

El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola

A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic

És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme…

És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al…