Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Pincaró
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
el Saió

Vista de l'església de Santa Anna del Saió
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l’W del terme.
El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840
Falgons

Església de Sant Vicenç, a Falgons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), al vessant oriental de la serra de Falgons
, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà
Tamarit
El castell i una part de les muralles de Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
Albarells

Campanar de l'església de Sant Martí d'Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
Sant Climent de Peralta
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), de caràcter disseminat, dins l’antic terme de Peratallada.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia
Palau-surroca

Exterior del castell de Palau-surroca (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs ) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau , afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat
Palau-sacosta

Castell de Palau-sacosta
© Fototeca.cat
Poble
Poble (palauencs; 140 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a l’esquerra de l’Onyar.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un…
Tregurà

Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…