Resultats de la cerca

Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620

L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles

L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades

Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors

L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia…

L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de nom Arnau L’11…