Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Fares
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser.
És esmentat ja el 996 L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú
Brió
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà.
És esmentat ja al segle X
Dosquers
Poble
Poble del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià, vora la seva confluència amb el Ser.
Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa
el Torn

Torn
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) situat a la dreta del Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn .
L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú té per sufragània la de Ventajol Gironès Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell
el Sallent

Nucli de Sallent, la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector oriental del terme, a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera de Samariu.
És centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, que conserva elements de la seva primitiva construcció romànica Esmentada al segle IX, havia estat una cella del monestir de Banyoles Passà el 1392 a la jurisdicció dels barons de Santa Pau
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
Merlant
Poble
Poble del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat al sector nord-oest del terme, a l’esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l’esquerra del Ser.
L’església parroquial depenia de la de Porqueres
les Avellanes

Vista general del nucli de les Avellanes (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap administratiu del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al coster d’un serrat vora la carretera de Balaguer a Àger (567 m alt.).
Fou senyoria del monestir veí de Bellpuig de les Avellanes L’any 1970 va ser annexat a l’antic municipi de Santa Linya
Ca n’Aguilera
Poble
Nucli del municipi de Piera (Anoia), a la dreta de la riera de Ca n’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església, construïda al costat de la casa, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè S'aixecà a principis del segle XVIII i fou restaurada el 1910 L'estil modernista, queda palès en els arcs parabòlics fets amb totxo vermell Durant la guerra civil va ser destruïda i reconstruïda durant els anys quaranta El 1960 es refé de nou el campanar
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló, Moianès.
Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el…